La guerra i la postguerra

Entre l’any 1936 i el 1938, l’Estel de Natzaret no es va poder representar a causa de la Guerra Civil, tot i que hi ha qui diu que es va fer d’amagat, en alguna casa particular. L’obra sempre s’ha representat en català, idioma original en què fou escrita, però durant algunes èpoques els cartells d’anunci i els programes de mà eren en castellà. Això va passar de l’any 1929 al 1931, i del 1940 al 1968, segons el material que hem trobat. Del 1955 al 1956, tot i que eren en castellà, es van fer alguns fullets d’anunci en català. A partir del 1968 s’ha fet sempre tot en català.

L’espai que hi ha entre els anys 1940 i 1975 va ser l’època de la consolidació, no exempta però d’alts i baixos. A partir dels anys 50 es va fer un esforç per renovar les representacions, tan a nivell dels actors (per exemple corregir vicis de dicció), com millorar la qualitat del cor i de la coreografia (gràcies a Manuel Cubeles). Aquest esforç va fer que l’Estel es representés a altres indrets de Barcelona, com el teatre Poliorama, i que vinguessin autocars de fora per veure les representacions de Sarrià.

L’any 1957 es va celebrar el cinquantenari i van continuar les millores: s’estrena el ball de les fúries amb música de Mn. Àngel Obiols, el poeta Balasch fa una revisió general del text i s’estrenen decorats de Pere Queraltó i vestuari. Tot sota la direcció escènica de Josep Torner.

En les representacions que es feien el 6 de gener, abans de l’inici del tercer acte, els Reis d’Orient entraven al teatre i rebien els nens a la seva falda, com podeu veure a la fotografia.

Imatge de complement

.