Una llarga història

 
sant_josep

 
Acadèmia Josefina

El Centre de Sarrià té els seus orígens en l’Acadèmia Josefina, entitat fundada per Mn. Arseni Sacases, rector de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, l’any 1896. Els estatuts de 1897 la definien com a centre de formació i esbarjo dels laics de la parròquia i la posaven sota l’advocació de Sant Josep.

En un primer moment tingué la seva seu al carrer Cuyàs núm. 15, actualment Salvador Mundi. El local tenia un gran jardí i un petit bar, però com que no tenia condicions per a organitzar-hi teatre, es traslladà als baixos de la casa Aymà situada al carrer dels Caputxins, actualment carrer Major de Sarrià núm. 147. En el nou local es dugueren a terme les primeres representacions teatrals i fou tant l’èxit que tingueren que els directius de l’entitat van decidir buscar un nou emplaçament amb millors condicions.

L’any 1898 l’Acadèmia Josefina es traslladà a la casa de Can Soler, al carrer de la Concepció 12, actualment carrer Graus, i posteriorment al carrer Ivorra núm.1.

 
Institut de Sant Josep

L’any 1905, essent ecònom de la parròquia Mn. Ignasi Mercader, l’Acadèmia Josefina es traslladà al local cedit per la família Mumbrú al carrer Catalunya núm. 19, actualment Major de Sarrià 117, on encara segueix. La casa tenia un pati amb un corral que es reformà i convertí en teatre per a continuar les representacions pròpies de l’entitat.

L’any 1907 l’Acadèmia es transformà en l’Institut de Sant J els nostres pastorets. Aquesta obra estava cridada a ser la més significativa de l’entitat fins el punt que ja ha complert cent anys de presència a la nostra vila i es segueix representant anualment.

 
Orfeó Sarrianenc

El 1917 Mn Àngel Obiols, organista de la parròquia, va fundar l’Orfeó Sarrianenc. El seu primer acte públic fou la benedicció i lliurament de la bandera catalana a l’Ajuntament de Sarrià per part del poble de Sarrià, el dia del Roser del mateix any. En aquell acte l’Orfeó interpretà el Cant de la Senyera de Lluís Millet. L’any següent, el 6 d’octubre de 1918, va ser beneït l’estendard de l’Orfeó, essent padrina la Sra. Maria Batlle Miquelerena, germana de l’alcalde de Sarrià, i s’estrenà l’himne a ell dedicat, el Cant a Nostra Senyera, de Mn Obiols.

La volada que prengué l’Orfeó va fer que el 1919 substituís l’Institut de Sant Josep com a entitat gestora del teatre i de totes les activitats. Les inquietuds i sensibilitats dels nous socis van portar a constituir una associació de dret civil que, des de la seva independència, col·laborava amb la parròquia en tot allò que s’havia fet fins aquell moment però que obria nous camps d’actuació. Així, a més de potenciar les activitats teatrals tradicionals i les musicals pròpies d’un orfeó, la nova institució creà:
– secció de nois, encarregada de la formació d’infants i joves mitjançant la creació d’una tropa de Boy Scouts, d’un batalló infantil, la pràctica de la gimnàstica sueca i l’ensenyament de cançons amb gestos
– secció de cultura, encarregada de la creació d’una biblioteca i un museu, de la
publicació d’una revista, de l’organització de cursets d’extensió escolar, escoles
dominicals i nocturnes i tota mena d’actes de formació
– secció d’acció social, que amb la intenció de vetllar pels interessos materials dels associats a través d’una caixa de préstecs, una cooperativa de consum, un secretariat del poble i una bossa de treball
– secció d’esports, per a la pràctica del tenis, futbol, esgrima, gimnàstica, excursions i altres

El mateix 1919 inaugurà biblioteca pròpia. Des de 1921 hi ha constància de les activitats d’un club de futbol. Des de 1924 hi ha notícies de la Secció d’Esports i Excursionisme, responsable de l’organització de curses atlètiques ciclistes i de les sortides de l’entitat. Des de 1929 coneixem la participació d’un club d’escacs en campionats socials. I des de 1930 actua la Joventut Sardanista que assumirà l’organització de ballades a Sarrià, especialment la de la Festa Major.

La creixent activitat convertí petit el teatre i per això l’any 1927 s’encarregà la seva reforma al mestre d’obres Jacint Torner. Aquest mestre d’obres el remodelà i el reconvertí en un teatre a la italiana, seguint el model del Teatre Romea de Barcelona. A la façana es col·locà l’emblema de l’Orfeó i una lira, símbol de la música, i no pas les tradicionals màscares de la tragèdia i la comèdia símbol de l’activitat teatral. Ambdós senyals encara llueixen a la façana del teatre..

 
Guerra Civil i post-guerra

En començar la Guerra Civil l’any 1936 els locals de l’Orfeó Sarrianenc foren incautats i destinats a ser la seu de l’Ateneu Pro-Cultura Avanti, de la Joventuts Llibertàries. L’arxiu i altres béns mobles es van cremar i d’aquesta manera es van perdre els testimonis de la història de l’entitat. L’any 1939, finalitzat el conflicte, el nou règim intentà retenir i apoderar-se del local i el teatre, però la mobilització dels antics SOCIS i de la parròquia davant el governador civil de Barcelona va evitar l’espoli. Un grup de sarrianecs eixugà els diversos deutes que pesaven sobre el teatre i comprà a la família Mumbrú el terreny i la vella casa que feia de seu de l’entitat. Acte seguit en feren donació a la parròquia que, d’aquesta manera esdevingué propietària de tot el conjunt.

 
Centre Parroquial Sant Vicenç de Sarrià

El 20 de novembre de 1943 es constituí el Centre Parroquial de Sant Vicenç de Sarrià. Des d’aquell moment l’Orfeó Sarrianenc passà a ser una secció més, al costat de la Secció Teatral o Quadre Escènic.

Amb el curs del temps es van reprendre antigues activitats i així el 1951 es creà la Secció d’Escacs, el 1952 el Club de Futbol CP Sarrià i el 1957 el Ballet Folklòric Sarrià / Esbart Sarrià. Des de 1963 funcionà també el Moviment Infantil i Juvenil – Esplai Sant Vicenç de Sarrià i des de l’any 1987 el grup teatral La Bambolina Negra.

El funcionament de tants grups feia necessari nous espais per acollir les seves activitats. Gràcies a disposar d’un terreny adjunt i del bescanvi d’alguna propietat, essent rector de la parròquia Mn. Felip Casañas es van poder realitzar obres d’ampliació del Centre i dotar-lo de noves sales i d’una nova entrada al carrer Pare Miquel de Sarrià núm. 8. Les noves instal·lacions foren inaugurades el 19 de setembre de 1991.

 
Associació Centre Cultural Sant Vicenç de Sarrià, el Centre de Sarrià

L’any 2007 es celebrà el centenari de L’Estel de Natzaret a Sarrià i el 2008 L’Ajuntament de Barcelona atorgà al Centre la Medalla d’Honor de Barcelona per “la llarga i continuada tasca a favor de la formació dels seus membres, fonamentant-ne l’enriquiment cultural i artístic i el compromís amb la millora de la societat”.

Aquesta celebració i aquest reconeixement marquem l’inici de l’actual  etapa de renovació del Centre. Es redefineix l’entitat i es crea l’Associació Centre Cultural Sant Vicenç de Sarrià per a la gestió del teatre. Es busca la complicitat de l’entorn per posar en marxa noves activitats i s’entra a formar part de la Federació d’Ateneus de Catalunya. Així mateix es participa en la constitució de la Taula d’Entitats de Sarrià.

El projecte emblemàtic d’aquesta nova etapa és la reforma del teatre, rebatejat com a Teatre de Sarrià, definida l’any 2010. L’any 2011 es va executar la primera fase que va suposar la remodelació integral de la caixa escènica. Entre 2013 i 2014 es va dur a terme la renovació de la caixa pública, que va incloure l’adequació de la platea i el segon pis (amfiteatre i sobre-amfiteatre) a les normatives actuals, la construcció de lavabos, l’aïllament acústic i tèrmic, la instal·lació de calefacció i aire condicionat, la substitució de terra i butaques. Per tal de fer accessible el segon pis a les persones amb dificultats de mobilitat, la intervenció va incloure la construcció d’un ascensor. El 2016 es va realitzar la reforma de l’entrada de l’edifici antic del Centre (carrer major de Sarrià, 117) amb l’objectiu d’eliminar tota barrera arquitectònica per complir la funció de sortida d’emergència del Teatre de Sarrià.